Exposicions Viatgeres 2 0 2 3 / Diputació de Girona

PHASMAS

Phasma, que la paraula grega designa a forma, aparició, visió, fantasma, i per tant presagi; ens anticipa el caràcter de les imatges que apareixeran.
En el projecte es reuneixen dues sèries, esgrafiats i cianotípies, on les imatges guarden un secret, en el sentit d’amagar, d’ocultar alguna cosa a la vista. Intentar revelar-les, ens confronta amb la seva pròpia naturalesa. ¿De què estan fetes les imatges?
Els dibuixos suggereixen i insinuen formes inestables, flotants, tremoloses. Creen un espai de suspens, on el temps es demora. Es retarda l’acció, allò que està per venir. Intuïm que algú té el que s’ha perdut, allò que falta, que s’ha amagat. Perquè només apareix el que abans va ser capaç d’ocultar-se. Davant d’aquesta absència, el sentit vacil·la i, en aquesta vacil·lació emergeix el fantàstic.

 

 
-.-
Phasma, que la palabra griega designa a forma, aparición, visión, fantasma, y por lo tanto presagio; nos anticipa el carácter de las imágenes que aparecerán.
En el proyecto se reúnen dos series, esgrafiados y cianotipias, donde las imágenes guardan un secreto, en el sentido de esconder, de ocultar algo a la vista. Intentar revelarlas, nos confronta con su propia naturaleza. ¿De que están hechas las imágenes?
Los dibujos sugieren e insinúan formas inestables, flotantes, temblorosas. Crean un espacio de suspenso, donde el tiempo se demora. Se retrasa la acción, aquello que está por venir. Intuimos que alguien tiene el que se ha perdido, aquello que falta, que se ha escondido. Porque solo aparece lo que antes fue capaz de ocultarse. Ante esta ausencia, el sentido vacila y, en esta vacilación emerge lo fantástico.

-.-
Phasma, Greek word designates a form, appearance, vision, ghost, and therefore omen; It anticipates the character of the images that will appear.
The project brings together two series, sgraffito and cyanotype, where the images keep a secret, in the sense of hiding, of taking something from view. Trying to reveal them confronts us with their own nature. What are the images made of?
The drawings suggest and hint at unstable, floating, trembling forms. They create a space of suspense, where time is delayed. The action is postponed, that which is to come. We sense that someone has what has been lost, what is missing, what has been hidden. Because only what was previously able to be hidden appears. In the face of this absence, meaning wavers and, in this wavering, the fantastic emerges.